Fum

Per a la dinosaura.

A mi m’agrada molt això de passar-me les tardes pels bars, voltat per un núvol de fum i amb una copa de ginebra davant meu, sobre el taulell de fusta vernissada. Bec molt, ja ho sé, i d’això em neix aquesta panxa menudota que fa les delícies crítiques d’algun amor d’aquells un cop la setmana, ja em trucaràs, petó fred als llavis. M’agrada asseure’m en un racó tranquil, o en la barra, i llegir, llegir molt i de tot: diaris, revistes, novel·lotes, i prendre apunts: agafar un tovallonet de paper i començar a escriure, fins que és ple, i agafar-ne un altre i un altre i un altre, tots farcits de ratxes de lletres, fins que un quart d’hora més tard m’adono que l’aparell dels tovallonets és buit. Aleshores busco fulls de l’agenda, i quan els he esgotat em quedo mut i miro la gent que m’envolta, el sostre, les parets emmoquetades de fosc (aquests pubs que no tenen res de pubs són el lloc més tranquil per llegir), i penso en altres temps, i en allò que he de fer a les nits (els tovallonets acostumo a llençar-los, més tard, en qualsevol paperera). Sovint, de nit (sobretot darrerament) no sé què fer (és per això que hi penso) i tot és un rebolcar-se sobre els llençols, corrugats de tantes regirades. De nit veig les coses molt negres, molt monstruoses (com tothom, m’imagino) i em cal aixecar-me i encendre el llum i posar un disc de la Bonet (perquè m’agrada molt, la Bonet) i esperar que neixi el dia i els edificis passin, de negres a grisos. ¿Ho heu fet mai això d’esperar que el sol surti, i observar els moviments a l’edifici del davant? Hi ha gent que matina i gent que dorm sempre, en pisos que semblen deshabitats car ningú no s’hi belluga, i d’altres que obren els finestrals de bat a bat, i entre la foscor ambiental pots veure una dona amb mocador al cap que espolsa els mobles (però això succeeix quan el matí ja és molt avançat). Abans, però, he vist com la gent surt matinera, per la porta de l’escala, que sembla somriure. Alguns prenen el cotxe i fugen (m’imagino que cap a oficines i fàbriques). Si som a l’estiu, quan el sol és prou alt m’allargasso sobre les rajoles i faig bronzo. (Si som a l’hivern, entro dins de casa i preparo cafè calent.) Submergit en un món tebi, embafat de somnis lleganyosos, em miro els sorolls de la ciutat. Quan començo a sentir la musiqueta del diari parlat, em vesteixo i surto al carrer, dino al bar de la cantonada i prenc el metro fins al centre de la ciutat. Allà començo el meu lent recorregut d’alcohòlic visceral. Compro diaris a qualsevol quiosc i furgo les llibreries. Arribada aquesta hora (quarts de nou) tinc prou esma com per deixar-me arrossegar fins al Berimbau del passeig del Born, fotre’m un caipirinha i enrotllar-me malament amb la gent del Màgic, tan joves que semblen fràgils i fan que em senti molt gran, molt vell. M’imagino que, quan em miren, em censuren la presència: on vas tu, amb els teus vint-i-quatre anys de mè?, i no saps si acotar el cap demanant perdó, perquè les generacions volen i abans que te n’adonis has canviat els pantalons curts de nin conformista per les primeres arrugues al voltant dels ulls, i la il·lusió de la primera grifotada ha deixat pas a la indiferència total davant qualsevol experiència de les que abans t’haguessin tornat boig. Vet aquí la vellesa. M’agradaria abraçar, llepar aquests cossos tan prims, d’adolescents a mig formar, i si no faig és per una mena de vergonya abissal que m’ho impedeix. (La vergonya abissal és una propietat característica dels peixos d’aquest nom.) Ells (els adolescents) mouen les cames seguin el ritme dels blues, perquè aquests dies toquen blues al Màgic. I els blues són una sensació trista que t’omple el cos, com records de ciutats que mai no has petjat, de matinades fumejants a fàbriques suburbanes, de cops de porra silenciosos sobre testes encongides, com la visió fugaç de l’esclat de llum sobre els cascs dels policies a punt de carregar contra els manifestants. Aquestes sensacions (junt a l’esclafit dels timpans dels decibelis) és tot el que acostuma a succeir-me al Màgic. I dic acostuma perquè una nit fou diferent: se m’acostà un noi (no devia tenir més de divuit anys i duia les solapes de la gavardina alçades i un cigarret als llavis i la samarreta a franges horitzontals blaves i blanques i els cabells rossos i curts i les ulleres negres i enormes) i, instal·lat a la meva mateixa taula, sense haver-me demanat cap mena de permís, se m’adreçà en un to suau, mel·liflu: tu hi vens, sovint, al Màgic? Cada nit. Doncs no t’he vist mai: deu ser perquè és el primer cop que hi vinc (i en dir això va riure amb una riallada tan brutal que trencà els vasos a les taules i les ampolles dels prestatges i les ulleres dels miops i féu que els músics deixessin de tocar i el miressin, sorpresos i silenciosos, com tota la gent). Després s’asserenà i deixà de riure i tancà la boca (les dents eren amples i blanques, com de cavall) i mirà a tots cantons i la seva mirada – fins i tot a través de la negror dels vidres de les ulleres – féu callar els xiuxiueigs de la gent. Petà els dits i els músics, com autòmates, tornaren a tocar. Begué un glopet de conyac, del got llarg, i es netejà els dits amb el foulard de mil colors que li penjava del coll. La gent el mirava de cua d’ull, i els músics ensopegaven les melodies. Saps, em va dir en un to confidencial (i vaig pensar que aquell era un to que no li esqueia gens), mai no he estat un home virtuós o pacífic: per no res trec la navalla i, en vint segons, deixo el sòl tan xop de sang que ni canviant-ne les rajoles s’oblida de ser vermell; i com que sóc massa gran per a canviar de caràcter, fóra convenient que t’acostessis als músics i els convencessis de tocar Fascinació, que és una música que m’agrada molt. El guitarra deturà el blues bon punt em veié arribar. Vaig xiuxiuejar-li l’encàrrec a l’orella i vaig tornar a la meva cadira, al costat de la d’ell. Fascinació començava a sonar (i crec que mai en llur vida, aquells músics no havien tocat tan bé). En un minut se li humitejaren els ulls i les llàgrimes, grosses com ous, li degotaven a terra, o bé les eixugava amb el foulard. Un quart d’hora més tard, els músics semblaven esgotats i el foulard era xop com una baieta. Prou, va dir, podeu parar. I els músics pararen mentre ell s’aixecava de la cadira i marxava escales amunt. Quedàrem sols, terriblement sols i en silenci, perduts com mai. Ningú no gosà dir ni ase ni bèstia i, qui més qui menys, anà fugint cap a les residències quotidianes. A l’endemà, amb l’esmorzar de mig matí, trobàrem la seva foto al diari, amb un titular trist: Atrapat quan tractava de passar per la frontera un carregament de papallones rosades. Havia quedat molt malament a la foto, com gris i pla i d’una edat indefinida. Vaig llençar el diari a terra i, abans d’hora, vaig començar el meu viacrucis d’alcohol. A mi m’agrada surar per mars d’oli fred: remembrar gestos, persones i coses, i mirar els cossos dels adolescents, quan mouen el peu seguint el ritme del blues. Potser algun dia em tancaré en una cambra i em miraré el món pel forat brut de la finestra, amb el transistor enganxat a l’orella. Em caldrà, aleshores, recuperar totalment els anys escolats i imaginar-me el present. A hores d’ara encara no servo l’olor dels fets futurs i és que difícilment es pot servar allò que encara ha d’arribar. O viceversa. Prou. (Adelerat i obtús, quan arriba aquesta hora acostumo a alçar-me, reconec que ja no sé el que em dic, pago les copes de ginebra, obro la porta i surto. Més enllà no sé què hi deu haver.)

Quim Monzó